Attuliren aurkezpena

XX.mentean bizi izan den Alexis Etchecopar Attuli barkoxtar idazle famatüaren obrak dira ohoratzen Xahakoa pastoralean.
Attuliren kantoreen bidez, pastoralak kontatzen dütü bere gaztetarzüna, 2.mündüko gerlako alemanen jabetzaren denbora, igaileen lana, 1944eko üztailako jente-hartzea, mikeletegoak eho züan herritarraren gertakizüna eta azkenik gerlaren ürrentzea.    Gerlatik landako urteek agerrarazten düe kültüraren lekü handia Attuli eta Barkoxtarren bizian. Ohidüraren kanbiatze edo moldatzearen nahikünteareki, 1946eko maskaradetan, lehentze dira emazteak sartü arizale bezala. 1953an, Marxe Eihartzet eta Etxahun Iruriri esker, Xiberoko pastorala handizki kanbiatüko da Etxahun Koblakari pastoralareki : lehen aldikoz da Eüskal Herriko gei bat aipatzen arizale horiekin : Lohidoi, Attuli.... Kültüra gertakari ezbardinak, kantü txapelgoak edo koblakarigoa, laborari bizia, gazteen hiriala joaitea, ürzoka, jeiak, merkatüak edo feirak, eüskara eta eüskal kültürarentako amodioa izan dira Attuliren obren aipagei nausiak. Poetak, kantoreetako bertset aberatsak üzten deizkü (Bedatsean, Erresiñola, Goizean goizik, Sor leküa kitatü, Herriko bestak, Oilar zaharra) eta bereziki pastoralari izena eman deion kantore famatüak : Xahakoa.

 

La pastorale XAHAKOA met en lumière l'œuvre poétique d'Alexis Etchecopar Attuli, auteur compositeur très renommé en Soule qui vécut à Barcus au 20ème siècle.

Au travers de ses chants, la pastorale retrace sa jeunesse et la période de la seconde guerre mondiale avec l'occupation allemande, le rôle des passeurs, la rafle de juillet 44, l'exécution d'un jeune du village par la milice et enfin la joie de la libération.

L'après guerre nous fait découvrir la richesse et l'importance de la culture basque dans la vie d'Attuli et des Barcusiens. Le souci d'innovation permanent ou de renouvellement de la tradition, notamment lors de la mascarade de 1946 où pour la première fois les rôles féminins sont tenus par des femmes, en est le meilleur exemple .

En 1953, sous l'impulsion de Marxe Eihartzet et d'Etxahun Iruri, la pastorale souletine connaîtra un changement profond avec la création de la pastorale Etxahun koblakaria, premier sujet puisé dans l'histoire d'Euskal Herria et dont les acteurs principaux étaient: Lohidoi, Attuli, etc....

Les différentes manifestations culturelles, les concours de chants ou de bertxulari, sa vie de paysan, l'exode des jeunes vers la ville, sa passion pour la chasse à la palombe, les fêtes, foires ou marchés, son goût pour la culture basque et sa langue l'euskara ont été des sources d'inspiration et de création pour Attuli.
Si pour beaucoup, l'homme reste mystérieux, le poète nous lègue aujourd'hui la richesse de ses vers associés à de très belles mélodies ( Bedatsean, Erresiñola, Goizean goizik, Sor leküa kitatü, Herriko bestak, Oilar zaharra,...) et un chant à jamais célèbre qui symbolise à lui seul son immense talent: Xahakoa.

 
Prentsa

  Xiberoko Botza :

  Lehen aurkezpena : klika heben 

                     Kargü emaitea : klika heben

                     Lehen emanalditik landa : klika heben

  Berria :  

                     Kargü emaitea : klika heben
                     Aurkezpena : klika heben

                     Lehen emanalditik landa : klika heben

  Sud Ouest :

                      Kargü emaitea : klika heben

EITB :

                      Idazlearen alkarrizketa : klika heben

KAZETA :

                            Jean Louis Davant : klika heben

La République :                            
                             Artikülü güziak (txerka Xahakoa) / Tous les articles (chercher Xahakoa) : klika heben

GARA :

                              Aurkezpena : klika heben

                              Patrick Queheille "Kanpo"ren alkarrizketa : klika heben

                              Mustraka nagusitik landa : klika heben

                              Lehen emanaldiaz : klika heben

 
Xahakoa Pastorala
 
<< Hasiera < Aurrekoa 1 2 Hurrengoa > Amaiera >>